dilluns, 23 de maig del 2011

Lletres


TAN ESTÚPIDS

Tan estúpids
que ens deixem enganyar,
compraríem el món sencer
si es poguera pagar amb retard.
 
Tan imbècils
que ens creiem les raons,
sempre que isca en televisió
el que diuen serà el millor,
tot es tracta de no pensar molt,
on està el cervell i on està el saber dir no?.
 
Som feliços amb 30 canals,
on hi va tota la gent s’estarà genial,
fem esport des del vell sofà
i ens creiem que és cansat pensar,
si la vida passa tan s’hi val.
 
Si et descuides estàs al carrer
i ningú te la culpa, no passa res
mil mentides fan veritats
i els que manen mai tenen fam
potser avui els aniré a votar.

Compra el món
i compra’n més de dos
compra sempre més d’un televisor,
un adossat, un cotxe més que gran
fes-te un segur de vida pel que puga passar.
Digues sí!!!, fes cas sempre al "señor",
compra al teu xiquet tres ordinadors,
pren pastilles per a somiar,
no penses mai, potser no ho suportaràs.



EL MOMENT

Eixos dies de tardor
et trenquen tots els ossos,
no recordes quan hi havia llum.

El futur és el present
i queda tant per fer,
qui són eixa gent que ens volen parar els peus?.

Les setmanes són segons
caldria tindre en compte
que un dilluns pot ser igual de bo.

El moment és el millor,
els plans que anem fent sempre
ens mantenen vius dins d’aquest món.

Encara vull ballar aquella cançó,
potser encara no he perdut el meu toc,
saps que ho intentaré, seria un plaer
jugar amb tu en aquest moment.

No voldria que eixe núvol gris
es quedés per sempre,
és tot un plaer que estigues a prop de mi.

Ja fa temps, vaig començar i
no és el moment de perdre,
potser eixes coses no es poden deixar.

Encara vull ballar aquella cançó...

Eixos dies de tardor
et trenquen tots els ossos,
no recordes quan hi havia llum.

Què vells érem llavors,
que joves som ara,
quantes coses queden per contar.

Encara vull ballar aquella cançó...

COM POT SER

Com pot ser que el dos visquem dins el mateix lloc
si semblem el foc i l’aigua,  fred i calor
perquè em vols convèncer sempre, de que la vida es així i prou.

Quan em dius que és convenient passar per dalt
de tota la gent que et puga avui molestar,
com em pots somriure mentre les paraules ixen del teu cap.

Et fa mal no estar per sobre i
vols cridar però no tens

ja cap dret a fotre’m la vida
ni cap dret a fer-me callar
ara ja sols t’he de suportar.


I ara que estàs baix em dius que eres legal,
que sempre t’ha agradat la cosa de la igualtat,
veure’t mossegar els llavis és tot un plaer per mi, ja ho saps.

Et fa mal...

PENSA

Si tingueres avui un minut per a tu,
un moment de calma per poder pensar
no et pots imaginar la vida com canvia,
de vegades el món no es negre ni blanc.

Escoltar, i deixar parlar,
sentir què avui no és ahir,
sé que pot ser massa dur
deixar el teu vell camí,
això et podria matar
però el futur està i

pot ser un somni o realitat,
pensa que podries volar alt.
Deuries comprendre el teu món,
fa temps que en la vida estàs tot sol,
pots dir-me que si,
el teu destí és per tu.

Et creies que tot era perfecte,
si tancaves els ulls tot estava bé.
Si la vida era gris, a tu et semblava
que els colors corrien per tot el carrer

Amagar i callar les veus,
pot ser ningú t’importava,
semblava que eres feliç,
seguies el teu camí,
tot era  fàcil llavors,
però el futur està i

pot ser  un somni o realitat,
pensa que podries volar alt...

De vegades quan escoltes
les veus dins del teu cap,
els plors d’aquella gent
no et deixen respirar,
no tots tenien veu
i no els feies cas,
com han passat els anys
i creus

que pot ser  un somni o realitat,
pensa que podries volar alt.

IE (COM POTS DORMIR)

Ha passat i no l’has vist,
quanta gent es invisible ja per tu.
Els teus fills mai han sabut
que hi ha més colors que el blanc, i és dur

El teu castell està envoltat
de murs grans i negres de cristall,
no has pensat que hi ha algú més,
que la vida no és un somni, és realitat.

No has fet mai cap esforç,
tot és com regalat,
les mil coses que tu vols
sempre estan al teu abast,
no comprens què fan la gent
cada dia al de matí , on van?

Ieeeeeeeeeee
Com pots dormir de nit
Ie e e
Ieeeeeeeeee
No escoltes eixos crits?
Ie e e

Si en tens mil, en vols dos mil
i cada dia trenques una vida més.
Què més dóna si fas mal,
eixa gent potser ja no t’importa res

Son dos mons i tu en tens un,
simplement tancar els ulls és suficient.
El teu cercle és tot privat,
el teu cor és fred i dur, és com el gel.

No has fet mai cap esforç...

* Lletres enregistrades en la Propietat Intelectual

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada