Primer EP dels TanStuPids

   Enregistrat durant l'estiu de 2011 en els estudis K2 per Kike Barberà, el primer EP del TanStuPids és una mostra del que fem en directe. Són 5 temes eclèctics però construïts amb una formació poc habitual en el món del pop actual: piano, baix, bateria i veus, que dona unitat al so del grup.

   Tots tres cantem en el disc i així ho farem en el directe, sense trampa ni cartró.

   Vam tindre la sort de comptar amb l'ajuda d'excelents músics per a arredonir una cançó, "Pensa", i altres dos que , pot ser, eixiran en futurs projectes. Aquestos músics van ser: Juan Navarro (violí i viola), Alejandro Montón (Violoncel), Diego Noel “Xulla” (trombó) i Marc Agut (trompeta).

  El disc eixirà al mercat a finals d'octubre en format físic amb la discogràfica independent catalana Flor y Nata Records que ha confiat en nosaltres.

  El primer single, Tan Estúpids, és un tema que parla de l'estupidessa del món en que vivim i ja és pot escoltar en plataformes com ReverbNation.

   Es pot adquirir en format físic o digital en aquestes botigues. Fes clic ací.

Crítiques musicals

Mondo sonoro

Enderrock

Espacio Woodie-Jaggeriano

TANSTUPIDS és una nova proposta musical de pop-rock procedent de Castelló formada per Joan Villalonga, Tico Porcar i Diego Barberà, quina característica principal més sorprenent és que no s'utilitzen les guitarres. El que a priori podria semblar un handicap deixa de ser-ho després de l'audició d'aquest Ep homònim, on les melodies, les línies de baix i les harmonies vocals cobren especial protagonisme deixant el producte final com una cosa diferent.

És més que possible que el tema que dóna títol al disc sigui el més comercial amb eixa crítica àcida a la societat de consum, encara que els temes que més m'han resultat atractius d'aquest original treball són el d'obertura i el de tancament ("IE "i" Com Pot ser ").

A més, a "Tanstupids" descobreixes en una altra de les nostres llengües que antigament ser estúpid no era un terme despectiu i s'associava més bé amb algú que observa i valora positivament certs bons aspectes de la vida. I és que hi ha molts més colors i tonalitats a més del blanc i del negre. Sent així em declaro estúpid en aquest cas.

---

Nomepierdoniuna

“Tan estúpids
que ens deixem enganyar,
compraríem el món sencer
si es poguera pagar amb retard.

Tan imbècils que ens creiem les raons,
sempre que isca en televisió
el que diuen serà el millor,
tot es tracta de no pensar molt,
on està el cervell i on està el saber dir no?”

Así de clarito es el comienzo de su primer single y de la canción que les da nombre. Y cuando se les pregunta por el origen del mismo, tampoco se andan con rodeos: “Quiere reflejar la pasividad y la estupidez de la sociedad ante los problemas que nos crean unos pocos”. Lo que se dice toda una declaración de intenciones. Son TanStuPids, el nuevo proyecto pop de Joan Villalonga, que el próximo sábado 3 de diciembre presentan en el Four Seasons de Castellón su EP de debut, que les ha permitido fichar por veterano sello independiente de Barcelona Flor y Nata Records.

Joan Villalonga (piano, teclados y voz) es un corredor de fondo. Comenzó en la música con 16 años en 1983, pero su proyecto más conocido llegó entre finales de los 80 y los primeros 90, Four On Six (en un primer momento, 27B), con dos discos editados y todavía en activo a base de versiones de clásicos del soul, el blues y el pop. Ha estudiado piano y composición en Taller 3 con Ricardo Belda y también ha ganado dos veces el premio a la mejor canción en valenciano del concurso Castellón en Vivo. Sus nuevas inquietudes le han llevado finalmente a aliarse con Diego Barberà (bajo y voz) y Tico Porcar (batería y voz) para lanzarse a la aventura con esta nueva formación.

Y no les ha ido nada mal para empezar: ya han teloneado a Els Amics de les Arts en una sala Magic Box del Auditori hasta la bandera y se ha fijado en ellos un sello con la solera de Flor y Nata, en la brecha desde 1981. En el disco de TanStuPids, grabado el verano pasado en los estudios K2 por Kike Barberà, se pueden escuchar “líneas de bajo potentes, unas veces limpias y otras distorsionadas, juegos vocales y pianos que pasan de la delicadeza al descontrol controlado, baterías sólidas pero ricas en matices y composiciones que pasan por tantos estilos que resultan difícil de definir”, según explican ellos mismos. Aunque, lo cierto, es que algunas de sus canciones suenan claramente a la onda Ben Folds o el más cercano Señor Mostaza. Y, no, efectivamente, el sábado que viene no escucharás guitarras en el Four Seasons.